Acció dels productes cosmètics sobre la pell
L’aplicació sobre l’epidermis d’un producte cosmètic té com a conseqüència que aquest penetri i interactuï amb ella per tal d’aconseguir els efectes que pretenem.
D’això es desprèn què el que ens apliquem sobre la pell ha de produir beneficis i evitar danys. La manera que tenim de saber que contenen els productes que comprem sols la trobarem a l’etiqueta de cada producte, es troba sota el títol “Ingredients”, i en aquesta relació trobem tots els components del producte, axó sí, sota un nom comú per tota la comunitat europea i EEUU, el codi INCI. Aquest recull una extensa quantitat de productes naturals (ecològics o no) o sintètics, que estan permesos per la legislació. Caldria intentar aprendre a interpretar l’esmentada nomenclatura:
Tot allò que tingui aspecte de nom llatí amb una o dues paraules correspon més o menys al nom científic un component natural. D’altres com “sodium cloride” poden ser compostos químics naturals, en aquest cas correspon a la sal comuna, component aquest molt usual en cosmètica natural. I tot allò que sembli un nom de medicament pot ser el nom d’un compost químic de síntesi. Això sense ser norma general ens pot ajudar a entendre l’etiquetatge. En allò que dubtem caldrà demanar informació complementària, però junt amb els detalls complementaris que segueixen ens ajudarà a saber triar el que és natural del qual no ho és. La cosmètica natural es fonamenta, sobretot en l’ús de les plantes, els seus extractes, els seus olis, etc.
Altres criteris per distingir un producte natural
No existeix un criteri únic sobre que es considera un cosmètic natural, entre altres raons per què la legislació europea no ho defineix i a més la gran indústria fonamenta la seva estratègia de vendes en el “marketing” sobre el producte, incidint en l’estètica, l’envàs, la publicitat… és a dir, en el valor afeixi’t, deixant en darrer terme l’eficàcia. Per tant cal considerar altres raons a part del que posi a l’etiqueta, o del que digui la publicitat.
Els components d’un cosmètic natural han de ser de procedència mineral o vegetal i quan la seva obtenció no perjudica ni implica deteriorament de les seves condicions naturals també animal. Per exemple la lanolina que essent un producte d’origen animal, procedeix de la llana, principalment d’ovella, la qual és premsada per obtenir l’oli.
En el cas dels ingredients ecològics aquests hauran d’haver estat obtinguts per mitjà de tècniques de cultiu o cria ecològiques.
Els colors no han de ser mai cridaners,estridents ni intensos, això, és senyal de l’artificialitat del colorant. De fet els cosmètics naturals no han de contenir més colorants que aquells que aportin els mateixos components que els fan eficaços.
Les olors han de correspondre’s amb aquelles que emeten els components que du el producte i en tot cas les provinents d’olis essencials naturals i/o ecològics. S’han d’evitar els olis reconstituïts i tots aquells que essent 100% artificials imiten els naturals. La paraula “perfum” en una relació d’ingredients ha de fer sospitar.
Les textures poden ser raonablement variables, degut a l’origen natural dels components i als sistemes de treball. En tot cas no han de contenir ni colorants ni modificadors de l’aspecte extern.
Per principi els envasos han de ser de material reciclat o que pugui ésser reciclat i en cas d’eliminació no han de produir residus tòxics.
També per principi, no han de ser experimentats amb animals, tot i que des de l’any 2007 ha quedat expressament prohibit per la legislació europea.
El contingut és molt més valuós que l’embolcall, per tant evitem embolcalls innecessaris (caixes, pots de vidre pesant, etc.; que fan consumir molta benzina durant el transport), etc.
Tenim la convicció que el bon criteri passa per un consum responsable i conscient, al qual hem d’arribar a partir d’assolir aquells coneixements que són necessaris. Nosaltres estem disposats a aportar-vos tota aquella informació que considereu que us pot ajudar a saber triar.